montse ha dit...
EI, ja som a la nostra estimada pàtria!!!amb la maleta ben carregada de records, anècdotes i històries per explicar vam aterrar ahir a les 11:30 a la T1 de l'aeroport de Barcelona...Els que encara heu de tornar de Budapest: aneu en compte i amb temps a l'aeroport: els tramvies no accepten bitllets, heu de comprar-ho tot amb monedes. Els de l'estació no entenen ni un borrall d'anglès i van molt lents. L'autobús de la terminal 1 a la 2A (200E)força diligent. Però a l'aeroport, quina lentitud!!! marededéu, molta gent per embarcar, poc espai i amb la calma, ningú té pressa!!! o sigui que agafeu-vos-ho amb temps, i anireu més tranquils.Per la resta tot molt bé. Els alemanys sempre tant puntuals (bé, tant puntuals que l'hora que teniem d'espera entre un avió i l'altra es va convertir en una corredissa per dins de l'aeroport de Munich que és immeeeeeens!!! No vam tenir temps casi ni de pixar!!!). Estem molt contents d'haver fet aquest viatge. Una graaaaan experiència!.fins ara!
24 d’agost de 2010 5:28
Concert de final de curs
Tot plegat, va començar ja fa uns quants mesos quan la Montse ens va començar a parlar d'anar a Hongria, on es feia un curs de cant coral per a infants durant una setmana ... El resultat és que el proper 15 d'agost agafem l'avió i cap a Pécs, una ciutat del sud d'Hongria. Tot plegat serà una aventura: el viatge d'anada que serà llarguíssim, amb escala a Suïssa i 200 km. més de Budapest a Pécs;l'estada en un alberg, els menjars..., l'idioma!(diuen que és tant difícil...). Però per damunt de tot hi ha la il·lusió d'una nova experiència per aquests nens i nenes d'entre 9 i 12 anys i les directores: participar en l'"Europa Cantat", que en aquest cas és "Pécs Cantat", una trobada de corals d'arreu del món. I evidentment, les famílies que els acompanyem. Des d'aquest blog volem explicar l'experiència des de tots els punts de vista, i si no falla res, explicar dia a dia la nostra estada a Pécs.
Tampoc ens vam perdre el castell de foc de suposem Sitges... i una lluna que de tan blanca i plena s'enmirallava en les ales metal.liques de la nau en que viatjaven... (alguns encara creiem que volar és tota una proesa)
ResponElimina